Et faria res treballar en una oficina on el teu cap, un esquizofrènic caucasià que es creu negre, no sap qui ets ni com et dius, els teus companys de feina intenten violar-te cada cop que vas al lavabo o un tetraplègic superdotat t’apallissa perquè creu que t’estàs rient de la seva desgràcia? Doncs benvingut a Cubicles. No trobaràs lloc pitjor on treballar.

Ep, però millor això que estar a l’atur…

Pinche aquí para ver el vídeo

Una Idea Original de Jair Dominguez, Dirigida per Sergi Prat, Interpretada per Txabi Franquesa, Miquel Malirach, Montse Rodriguez, Pep Payo i Xavier Perez Esquerdo. Amb  Òscar Andreu, Òscar Dalmau, Berto Romero, Maria Lapiedra, Francesc Ribera “Titot” i Jimmy Jump

Productor executiu
Joan Camp

Idea original
Jair Dominguez

Director
Sergi Prat

Cap de producció
Rita Sabaté

amb
Txabi Franquesa
Miquel Malirach
Montse Rodriguez
Pep Payo
Xavier Perez Esquerdo

Guió
Jair Dominguez
Joan Ferrús
Sergi Prat
Raül Zamorano

Fotografia
Frederic Comí

Ajudant de direcció
Pep Surinyach

Script
Silvia Varon

Segon operador de càmera
Eli Garrido

Auxiliars de càmera
Albert Montero
Alberto Peralta

Elèctrics
Ferran Mesa
Pablo López

Director Artístic
Jordi Surinyach

Muntatge
Raül Zamorano

Grafisme
Lluís Fernández
Pere Tubert

Maquillatge
Raquel Climent

Música
Albert Recolons

Etalonatge
Albert Montero
(Limón Estudios)

So directe
Jesús Luís Jiménez
Victor Fernandez

Postproducció àudio
Ferran Serra
Sandra Rivas

Comunicació
Miquel M. Gamisans

Web
Pau Iranzo
Gerard Pibernat

Gestor de xarxes socials
Jordi Tarrida

Càtering
Elisabet Borreda
Anna Mireia Ros

Agraïments

Una producció de

Proyecto de conclusión del Master en Artes Digitales de la Universitat Pompeu Fabra de los alumnos Eduardo Erthal Risi y Fabio de Abreu Feijó

Pinche aquí para ver el vídeo

‘(des)construcción’ es el proyecto final de los alumnos Eduardo Erthal Risi y Fabio de Abreu Feijó del Master en Artes Digitales de la Universitat Pompeu Fabra.

Mi granito de arena corresponde al papel del payaso, que al des maquillarse en la grabación, representa cómo la fantasía se va desvaneciendo. Se podría interpretar como el fin de un sueño, sin embargo se pretende que sea un símbolo de quién se desprende de su rol social para revelar su verdadera esencia, retornando al estatus de individuo que no proyecta cultura. Su acto de duro retorno a la realidad representa la deconstrucción social y de las máscaras que la crea.