EMBRIAGUEU-VOS

Charles-Pierre Baudelaire

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.

Charles-Pierre Baudelaire (1821-1867)

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...

ANTON TXÈKHOV – L’ós

Anton Pawlowitsch TschechowHi va haver un temps que no parava de fer el ximple, el melindrós, el mel·liflu, que em desfeia en galanteries i en talonades… Estimava, patia, sospirava mirant la lluna, em marfonia, em desfeia, em glaçava… Estimava amb passió, amb bogeria, de totes les formes possibles, rediable, grallava com una garsa parlant de l’emancipació femenina… En sentiments tendres em vaig gastar la meitat del patrimoni, però des d’aleshores mai més, gràcies! No em tornareu a ensarronar! Prou! Ulls d’atzabeja, ulls de foc, llavis de carmí, clotets a les galtes, lluna, dolç murmuri, bleix contingut. Per tot això, senyora, jo ara no en daria ni cinc! No ho dic pas per vostè, però totes les dones, des de la primera fins a l’última, fan morrets, cosoneries, són xafarderes, mentideres fins al moll de l’os, esvalotades, mesquines, només saben odiar, són despietades, la seva lògica és indignant i, ja que parlem d’aquesta cosa (es pica al front amb la mà plana), disculpi’m la sinceritat, però li diré que l’últim pardal guanyaria per deu punts qualsevol filòsof amb faldilles! Et mires un d’aquests éssers poètics i veus tuls, vaporositats, una semideessa, amb èxtasis a milions; però si fas un cop d’ull a la seva ànima hi trobes un vulgaríssim cocodril!

-

Fragment de L’ós
ANTON TXÈKHOV
Broma en un acte

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...

El señor del abrigo

El señor del abrigo y el cuello de piel, cuidadosamente afeitado, salió de casa a las nueve menos doce en punto, ya que a las nueve y media tenía una cita con la mujer que había decidido pedir en matrimonio. Hombre ligeramente superado por los acontecimientos, casto, sobrio, taciturno, no inculto pero con una cultura deliberadamente anticuada, el señor del abrigo había decidido hacer a pie el camino que le separaba del lugar de la cita, y aprovechar el tiempo para meditar, ya que estaba convencido de que, cualquiera que fuese la respuesta, su vida se aproximaba a un cambio dramático. Naturalmente aprensivo, estimaba probable una respuesta dilatoria, y se sentiría alegrado por un “no” dicho con cortesía, ni se atrevía a pensar en un “si” inmediato. Había calculado un trayecto de cuarenta minutos, incluida la compra de un diario, objeto que, por contener crónicas cotidianas llenas de crueldades, consideraba tranquilizador, al persuadirle de su poquedad. Ya que existían tres respuestas posibles, había decidido dedicar un total de treinta minutos al “no” y a la “dilación”, ocho al “si”, y dos al diario.

Read the rest of this entry »

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...

Ángel González – Dato biográfico

Ángel González – Dato biográfico

Cuando estoy en Madrid,
las cucarachas de mi casa protestan porque leo por las noches.
La luz no las anima a salir de sus escondrijos,
y pierden de ese modo la oportunidad de pasearse por mi dormitorio,
lugar hacia el que
—por oscuras razones—,
se sienten irresistiblemente atraídas.
Ahora hablan de presentar un escrito de queja al presidente de la república,
y yo me pregunto:
¿en qué país se creerán que viven?;
estas cucarachas no leen los periódicos.

Read the rest of this entry »

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (+5 rating, 1 votes)
Loading ... Loading ...

Julio Cortázar – Progreso y Retroceso

Julio Cortázar – Progreso y Retroceso

Inventaron un cristal que dejaba pasar las moscas. La mosca venía empujaba un poco con la cabeza y pop, ya estaba del otro lado. Alegría enormísima de la mosca.

Todo lo arruinó un sabio húngaro al descubrir que la mosca podía entrar pero no salir, o viceversa a causa de no se sabe que macana en la flexibilidad de las fibras de este cristal, que era muy fibroso. En seguida inventaron el cazamoscas con un terrón de azúcar dentro, y muchas moscas morían desesperadas. Así acabó toda posible confraternidad con estos animales dignos de mejor suerte.

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (+4 rating, 1 votes)
Loading ... Loading ...

Rafael Alberti – Ese General

Rafael Alberti – Ese General

-Aquí está el general.
¿Qué quiere el general?
- Una espada desea el general.
-Ya no existen espadas, general.
¿Qué quiere el general?
-Un caballo desea el general.
-Ya no existen caballos, general.
¿Qué quiere el general?
-Otra batalla quiere el general.
-Ya no existen batallas, general.
Read the rest of this entry »

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...

Curso de dicción castellana con Jesusa Andany

Durante esta semana he tenido la suerte de poder asistir al Curso de Dicción Castellana organizado por la AADPC e impartido por Jesusa Andany en Les Golfes de Can Fabra.

Ha sido un curso fundamentalmente práctico. Textos de poesía y prosa contemporánea han servido de pretexto para identificar errores y malos hábitos adquiridos y definir estrategias para corregirlos.

Jesusa Andany es actriz y especialista en la dialéctica de la dicción para actores y otros profesionales del habla. Ha impartido e imparte cursos en diversas escuelas de teatro de Barcelona, Sevilla y Zaragoza.

En el curso he tenido el placer de coincidir con: Carlos, Iolanda, James, Jaume, Marta, Pep Papell, Ton y Xavi.

Las hermosas abejas altas esbeltas y a rayas amarillas flirtean con las hermosas flores amarillas.

Read the rest of this entry »

Compártelo:
  • Print
  • PDF
  • email
  • Facebook
  • LinkedIn
  • MySpace
  • Meneame
  • Digg
  • Google Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Technorati
Votar hacia abajoVotar hacia arriba (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...